Dibuixant de professió, feu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil del 1936 amb treballs en revistes com El be negre, L’om, El dia, Ave Maria, Full Dominical de Solsona, i altres. Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana. Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda (cartells i programes de la festa major) i amb una marca satírica a la manera de Xavier Nogués. La seva obra cabdal és una llarga sèrie de dibuixos per a una edició il·lustrada del Cançoner Català, en quatre volums (1980, 1981, 1982, 1983). Feu també exlibris i caplletres.
Durant els anys cinquanta, escriví algunes peces teatrals plenes d’humor i de fons històric o basades en la tradició i la fe popular: L’auca de la sèquia (estr. 1956), L’àngel de Nadal i El corso fiero, entre d’altres.
L’any 1980 s’organitzà a Manresa una exposició antològica de la seva obra. El 1985 publicà Dibuixos d’una època, on aplegava l’obra realitzada per al bisbat de Solsona entre el 1949 i el 1951.