Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat. Fou membre i president honorari (1864) del Círcol Literari de Vic. Fou un dels precursors de la Renaixença.
Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña (1965), i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous (una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència).
Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana (1865).
Bibliografia
- Salarich i Torrents, M.dels S. (1973): “Joan Vinader i Nubau, precursor vigatà de la Renaixença”, dins Diversos autors: In Memoriam Carles Riba (1859-1969). Barcelona, Ariel, p. 345-348.