Joan Vives i Remolins

(Barcelona, 1901 — Buenos Aires, Argentina, 1962)

Sindicalista i empresari.

Format de manera autodidacta. Treballà en el camp tèxtil, ram en el qual arribà a ser contramestre en una empresa. Dedicat al sindicalisme, fou un actiu militant de la CNT. Arran de la Dictadura de Primo de Rivera i la situació de precarietat produïda, ofegat, el 1928 s’embarcà, sense recursos, cap a América. S'establí a l’Argentina, a Buenos Aires, on ja el 1931 havia obert una petita fàbrica de tovalloles. Amb una millor situació econòmica, va fer-hi anar la família. Ben integrat a la vida i activitat dels catalans residents en aquest país, s’incorporà al Casal de Catalunya, on fou un dels membres més actius. Durant la Guerra Civil Espanyola es dedicà especialment a promoure la campanya de queviures i medecines per a enviar a Catalunya. Amb una remarcable activitat política, fou delegat a l’Argentina pel Partit Socialista Unificat de Catalunya i capdavanter de l’Agrupació Cultural Catalana. A més a més de ser un recte sindicalista, era també un profund i sincer catalanista. Dins de la seva activitat tèxtil, també fou fundador de l’associació La Defensa Fashioners, entitat cooperativa de teixidors, que va ser durant molts anys de les primeres en el ram.