S’introduí des de molt jove en política, que compaginà amb les activitats d’escriptor, periodista i activista cultural a la seva ciutat, on fou membre d’Esquerra Republicana de Catalunya i secretari personal de l’alcalde Francesc Marcet i Artigas (desembre del 1932 – octubre del 1936). Durant els fets del Sis d’Octubre fou detingut i empresonat.
Inicià la carrera literària publicant contes, poemes i crítiques d’art i de cinema a la premsa manresana: col·laborà a Assaigs, El Pla de Bages i El Dia, i fou un dels responsables de la revista Ara. El 1933 publicà un primer volum de narracions, Ombres al calidoscopi, un llibre de semblances literàries de personatges locals tractats amb esperit crític i cinisme. En esclatar la guerra, abandonà els estudis de dret i s’allistà com a voluntari de l’exèrcit republicà, fet que interrompé la seva incipient carrera literària. El 1939 fugí a França, on fou reclutat com a treballador forçós als camps d’Argelers i Sant Cebrià, però s’escapà a Suïssa, d’on fou retornat a la França ocupada el 1940. Lliurat als nazis, fou internat a Mauthausen i altres camps de la riba del Danubi, fins que fou alliberat al maig del 1945.
Després d’una estada a Andorra, entre el 1945 i el 1946 escriví la seva obra més important, K.L. Reich, en què narra de manera novel·lada la seva experiència, junt amb altres compatriotes, als camps d’extermini, i que és considerada un clàssic sobre aquest tema. Censurada durant anys pel règim franquista, no es publicà fins el 1963. El 1965 la traducció al castellà rebé el premi Fastenrath. Aquesta obra ha estat considerada un precedent del realisme històric per la seva voluntat testimonial i per l’ús de tècniques pròpies de la novel·la americana d’entreguerres: objectivisme, ús de recursos cinematogràfics, fragmentarisme i manca de veritable protagonista. La versió completa i definitiva de l’obra no aparegué fins el 2001. Des del 1946 visqué a Barcelona en l’obscuritat, sense poder tornar a la seva ciutat per raons polítiques.
El 1962, junt amb altres antics interns catalans, fundà l’Amical Mauthausen, organització dedicada a preservar la memòria dels camps de concentració. Al llarg dels anys següents continuà escrivint i publicà El casino dels senyors (1956), Roda de solitaris (1957), La pau a casa (1959) i La ribera deserta (1966), novel·les resoltes sovint amb tècniques modernes i que analitzen amb escepticisme la vida provinciana i l’anorreament de l’home en un món marcat per la incomunicació, la hipocresia, el fracàs i la infelicitat a través de personatges amargs i angoixats.
En morir, una part important de la seva obra restà inèdita, i no es començà a publicar fins al cap de més de vint anys. Després de l’aparició de Les llunyanies. Poemes de l’exili (1940-1946) (1999), poemari escrit durant els anys d’empresonament als camps nazis que en reflecteixen l’horror des d’una perspectiva angoixant, el 2001 la família Amat-Piniella feu donació a l’Arxiu Comarcal de Manresa d’un important volum de documentació de l’escriptor, entre la qual hi ha l’original de K.L. Reich i altres escrits literaris. El mateix any se celebrà la primera edició del premi de novel·la social Joaquim Amat-Piniella. L’any 2012 hom publicà les narracions Retaule en gris i el 2013 la novel·la La clau de volta. Aquest mateix any, l’Ajuntament de Manresa, Òmnium Cultural i altres entitats celebraren el centenari de l’escriptor i les despulles de l’autor foren traslladades al cementiri de Manresa.