Fou professor de matemàtiques (1850) i secretari (1851) i director (1869) de l’Escola de Nàutica, de Barcelona. També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona (1866). S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà (1864) en la comissió encarregada pel Col·legi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat. Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria.