Fill de Luis Collar Moraza, militar destinat a la fortalesa de Sant Ferran de Figueres, i de la mestra darniuenca Margarida Serra i Capalleras.
L’any 1921 inicià la seva carrera militar ingressant com a soldat de cavalleria al Regiment de Dragons Numància núm. 11, amb seu a Barcelona. Aquell mateix any marxà a l’Acadèmia de Cavalleria de Valladolid, on es llicencià amb el grau d’alferes.
L’any 1923, a divuit anys, fou destinat al Marroc, on participà en accions de guerra contra les tropes d’Abd el-Krim, en el marc de la guerra del Marroc, i formà part, primer, del Regiment de Caçadors d’Alfons XIII, i, després, del Regiment de Caçadors Taxdir núm. 29. El 1927, de manera voluntària, serví com a observador de vol i com a pilot d’avió al Servei d’Aviació MIlitar. Durant el període 1927-1930 estigué destinat a diversos aeròdroms peninsulars i africans com ara Nador, cap Juby o Villa Cisneros. El 1930 s’incorporà a l’aeròdrom madrileny de Cuatro Vientos, com a membre de l’Esquadra d’Instrucció. En aquesta destinació, el 15 de desembre de 1930 prengué part en un alçament contra el monarca Alfons XIII. L’aixecament militar no prosperà, com tampoc no ho havia fet a Jaca, i Collar hagué d’exiliar-se. Primer volà fins a Portugal, i d’allà viatjà en vaixell fins a França via Liverpool (Gran Bretanya). Romangué exiliat a París fins que es proclamà la Segona República Espanyola, el 14 d’abril de 1931.
Una vegada a Espanya, es reintegrà al servei actiu, i també participà activament en la difusió de l’aviació a l’Empordà a través de l’aeroclub empordanès (ACE). Personatge clau d’aquesta entitat esportiva, esdevingué l’enllaç amb l’aviació militar i la figura de referència necessària per a la consolidació i el desenvolupament de l’esport aeri a l’Empordà en el marc de la creació d’una xarxa aèria catalana de la mà de Josep Canudas i Busquets .
El 10 i l’11 juny de 1933, juntament amb Mariano Barberán y Tros de Ilarduya, realitzà el vol Sevilla-Cuba amb el Breguet XIX Cuatro Vientos. Aquest viatge significà l’obertura d’una nova ruta aèria, tot salvant el tram més ample de l’oceà Atlàntic després d’haver realitzat un vol sense escales d’uns 7.320 km en unes 40 hores aproximadament.
Després de la seva estada a Camagüey i a l’Havana, on foren tractats com a herois, el 20 de juny de 1933 desaparegueren durant la segona etapa del seu viatge, que els havia de dur fins a Mèxic. Dues teories han intentat respondre el misteri de la seva desaparició: l’estavellament de l’avió a la serra de la Huacamaya (Mèxic) i el posterior assassinat dels aviadors per uns indígenes, i la caiguda de l’avió a les aigües del golf de Mèxic durant una tempesta. Cap de les dues hipòtesis no ha sabut donar, fins el moment, una resposta definitiva.
En qualsevol cas, aquella gesta extraordinària serví perquè el 1933 atorguessin el prestigiós trofeu aeronàutic Harmon Trophy, en la seva categoria National Trophy, al tinent Collar i al capità Barberán.