Es doctorà el 1912 amb un treball sobre cirurgia de la tuberculosi pulmonar i, el 1913, practicà un dels primers pneumotòraxs fets a Espanya, amb un aparell de la seva invenció. Exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga (1917) i participà activament en la vida cultural. Políticament, evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana.
Des del 1914 alternà l’exercici de la medicina amb la tasca d’historiador. Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons (Alta Garrotxa). Des del 1924 fou membre de la junta del Museu-Biblioteca d’Olot, institució de la qual fou posteriorment director i des d’on exercí una notable labor cultural. Classificà l’arxiu municipal.
Durant la guerra civil de 1936-39 formà part de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni Artístic i salvà una part important del patrimoni de la ciutat (com la imatge de la Mare de Déu del Tura). Exiliat el 1939, en tornar, el 1940, fou detingut i fou empresonat a la presó de Girona fins al març del 1942.
És autor de diversos treballs mèdics i d’un bon nombre d’obres sobre la història d’Olot i de la Garrotxa. La seva obra històrica és predominantment divulgativa i recopiladora de notícies, però cal qualificar d’innovador el fet de superar els prejudicis sobre la història contemporània. Entre els diversos treballs, cal esmentar com a més representatius: El centenari d’un manuscrit olotí. 1922 (1922), Historial bibliogràfic abreujat de la premsa olotina (1933), Pretèrits olotins (1937), L’epigrafia domèstica i rural (1938), La plaça de braus d’Olot (1950), Llibre d’Olot (1955), i sobretot, Història d’Olot, publicada pòstumament (1977-2003), tot i que en castellà, el 1949 havia estat publicat el primer capítol sobre la història antiga.
Bibliografia
- Canal, J.; Mayans, A.; Pujiula, J. (ed.): Joaquim Danés i Torras (1888-1960), Editora de Batet, Olot 1989.
- Puigvert, J.M.: “Joaquim Danés i el catalanisme”, dins Deu anys de l’arxiu i del museu (Cicle de conferències), Arxiu Comarcal, Olot 1998, p. 41-51.