Llicenciat a Barcelona el 1916. Milità a Acció Catalana Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya (1931) i alcalde de Girona (1934 i 1936). El 1939 s’exilià a França i després a l’Argentina. Tornà a Catalunya el 1948, i fou president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1964) i membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació (1965). Es dedicà als estudis agraris i publicà La propiedad de la tierra y su función social (1953), Arrendamientos rústicos (1955), un complet estudi sobre La masia catalana (1959), Les cases pairals catalanes (1965) i Història de l’agricultura catalana (1969); sobre problemes polítics: Després del 6 d’octubre. Una política d’esquerra a Catalunya (1935) i L’estat modern (1961); sobre temes jurídics: Modernitat del dret català (1953, premi Duran i Bas 1952) i Bibliografía del derecho catalán moderno (1958); sobre història de Catalunya: Torroella de Montgrí (1911), La reivindicació social dels remences (1960), El tancament de caixes (1961), El Decret de Nova Planta (1963), El Memorial de Greuges (1968), La Mancomunitat de Catalunya (1968) i El Parlament de Catalunya(1932-1936) (1976). Dels seus estudis biogràfics cal destacar Verntallat, cabdill dels remences (1955, premi Aedos 1953), Duran i Bas (1961) i Josep M. Pi i Sunyer (1963). Col·laborà a Quaderns de Perpinyà, Destino, Revista Jurídica de Catalunya i Revista de Derecho Agrario Español.