Doctorat en ciències naturals per Madrid, ocupà diferents càrrecs a la Universitat de Madrid, a la Sociedad Española de Historia Natural i al Museo Nacional de Ciencias Naturales. Col·laborà a revistes científiques espanyoles i també alemanyes, on prodigà la recensió bibliogràfica i la comunicació breu. En una primera etapa (1913-23) estudià el Miocè, el metamorfisme i l’estratigrafia a la vall del Tajo, els Montes de Toledo i el Sistema Ibèric, i en 1926-36, el Terciari i el Carbonífer, tectònica i geomorfologia d’Astúries i d’Aragó. Del 1943 al 1953 sovintejà les comunicacions sobre el Cambrià i el Quaternari, el glacialisme, la paleontologia (divulgà la paleoicnologia, estudi de les empremtes fòssils) i la mineralogia d’Astúries, Lleó i el País Basc. Estudià la magnesita i els carbonats sedimentaris i la morfologia litoral de Galícia i la mar Cantàbrica i El Torcal de Antequera.