Germà dels també escriptors Llorenç i Joan Gomis, s’ordenà de sacerdot el 1957 i posteriorment es llicencià en teologia a Roma, estada que li permeté conèixer directament el Concili Segon del Vaticà, que guià tota la seva trajectòria posterior. Fou rector de la parròquia de Sant Just Desvern. Amb els seus germans i la seva cunyada Roser Bofill fou fundador de les revistes pastorals El Ciervo (1951) i Foc nou (1974). Fou promotor del Centre de Pastoral Litúrgica (1965), que fou un focus de renovació de l’Església a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Escriví un gran nombre d’articles sobre pensament i ètica cristianes. L’any 1991 se secularitzà. Assagista incisiu i de vegades paradoxal, publicà El sentit del Concili (1962), Cartes a set joves (1964), molt reeditat, ¿Qué pasa en la Iglesia? (1970) i, en col·laboració, Sobre Déu, Crist i altres coses (1973) i Lluita-Festa (Quaresma-Pasqua) (1974).