Estudià al Col·legi de Medicina i Cirurgia de Barcelona, on fou després professor ajudant. Muntà a Barcelona un observatori astronòmic i publicà observacions meteorològiques al Diario de Barcelona. El 1830 passà a Madrid, on fou catedràtic del Colegio de San Carlos i, des del 1838, de fisiologia comparada a l’Ateneo. Publicà un Tratado de la blefaroplastia temporofacial (1834). Fou metge i cirurgià de cambra d’Isabel II (1843). Estudià a París les teories de Hahnemann; en tornar propagà l’homeopatia, fet que li valgué molts atacs. Deixà publicacions, com La filosofía médica reinante... (1848), Dogmas de la homeopatía (1860), La minería española... (1869).