Joaquim Horta i Boadella

(Barcelona, 1878 — Barcelona, 1956)

Tipògraf i impressor.

Féu l’aprenentatge a l’obrador de Marià Alegret, de Figueres, i passà el 1891 a la impremta barcelonina de Josep Cunill. El 1898 anà a París a perfeccionar l’ofici a les cases Creté de L’Arbre, Levallois-Perret i Paul Dupont. Tornà a Barcelona el 1901 i treballà de nou amb Cunill, el qual més tard fou el seu sogre. Mort aquest, s’instal·là pel seu compte: inicià així la seva carrera d’impressor i creador artístic. Estampà el volum corresponent a les comunicacions del Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana i altres treballs importants. La seva empenta el portà a patrocinar el setmanari satíric Papitu, que estampà fins el 1916. Però, amb tot, la seva obra més decisiva fou l'Almanac dels Noucentistes (1911), premiat amb medalla d’or a les exposicions de Londres (1913) i Leipzig (1914), peça clau del moviment noucentista i de l’oposició al Modernisme. Pels volts del 1934 s’especialitzà en l’edició d’obres de bibliòfil d’autors catalans. En l'Almanac i en la resta de les obres posteriors inicià un camí de depuració i simplificació tipogràfica de gran valor estètica que obre les portes a posteriors corrents de paginació i composició gràfica. Retornà als caràcters clàssics, a la sobrietat i a les composicions en caixa, eludint les fantasies modernistes. Contribuí a un important renovament de les arts gràfiques catalanes.