Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza, d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista (1968). Posteriorment, passà a Tele/Express (1970-77), del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura. Director del setmanari Primera Plana (1977), i altres revistes entre les quals cal citar Barça (1971-76), en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també col·laborà en el butlletí oficial del FC Barcelona.
L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia, diari del qual fou corresponsal d’Amèrica Llatina fins a la jubilació (2010). Establert a Ciutat de Mèxic, cobrí esdeveniments com el cop d’estat d’Alberto Fujimori al Perú, el règim sandinista a Nicaragua, l’enderrocament del general Noriega a Panamà o la Cuba de Fidel Castro, d’on fou el primer ciutadà espanyol expulsat (1989).
Rebé els premis de periodisme Cirilo Rodríguez (2009) i Moors Cabot de la Columbia University (2010).