Ingressà al convent del Carme de Barcelona (1830), on estudià fins a l’exclaustració (1835), que passà a Itàlia, al convent de Lucca, d’on fou mestre de novicis i professor de teologia. El 1847 retornà a Barcelona, i fou nomenat professor de teologia moral del seminari i rector de la parròquia de Sant Miquel. Fou nomenat bisbe de les Canàries (1858), de Salamanca (1868), de Barcelona (1874-77) i arquebisbe de Sevilla (1877-82). L’any mateix de la seva mort fou nomenat cardenal. És autor d’una dissertació llatina en defensa dels religiosos (1854) i de molts articles i pastorals en els butlletins de les diòcesis que regí.
Joaquim Lluch i Garriga
© Fototeca.cat
Cardenal.