El cognom, d’origen italià, apareix sovint sota la forma catalanitzada de Marinel·lo. Fou alcalde de Terrassa. És autor, entre altres obres, de la comèdia Cristeta, l’estanquera (1866), del drama Les caramelles, o Una vara de justícia (1889) i de la peça paròdica Lo rei tranquil (1887, estr. 1879), amb música de Francesc Giralt.
El seu germà, Josep Marinello i Bosch (Terrassa 1842 — Barcelona 1887), fou actor teatral.