Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners. El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament. Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí. Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua: a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a Estelí i a Masaya; també cal subratllar d’altres indrets d’Amèrica Central. Entre diversos càrrecs, fou promotor i, posteriorment, exercí com a director, del Museu Nacional de Nicaragua, entitat que reorganitzà completament.
Publicà Estas piedras hablan (1965), El muerto, Isla Santuario (1968), Ometepe. Isla de círculos y espirales (1973) i Las huellas de Acahualinca (1975), entre d’altres obres. Col·laborà, també, en diverses revistes de divulgació científica, tant del país com internacionals.