Format a l’Escola Superior de Sant Carles de València, exposà per primer cop el 1953. Formà part dels grups Els Set i Parpalló, i residí a Itàlia (1957), on participà en diverses exposicions (Prato, 1960; Pistoia, 1961). Fou seleccionat per a participar en la Biennal de São Paulo del 1961. Dedicat a l’ensenyament, fou membre electe de l’Acadèmia de Sant Carles (1975), que presidí en 2003-07. S'inicià en paisatges i natures mortes d’influència cubista i passà a l’abstracció geomètrica arran de la seva estada a Itàlia. Posteriorment derivà vers el constructivisme escultopictòric. Conreà la pintura mural, el disseny de vitralls i l’escenografia (l’òpera Vinatea, de X. Casp i M. Salvador, el 1974, al Liceu de Barcelona). Rebé els premis Alfons Roig de la Diputació de València (1996), al mèrit cultural (2001) i de les arts plàstiques (2007) de la Generalitat Valenciana i la Medalla d'Or del Cercle de Belles Arts a la seva trajectòria (2016). La Universitat de València li dedicà una exposició retrospectiva el 2016.