Un dels noms històrics de l’il·lusionisme català. A 14 anys començà a treballar com a aprenent d’adroguer i quan en tenia 20 marxà a l’Argentina. El 1877 arribaren notícies que es dedicava amb èxit a l’il·lusionisme i que el públic de Buenos Aires, Montevideo i Rio de Janeiro l’anomenava “el taumaturg català”. El 1878 tornà definitivament a Barcelona, on es dedicà totalment a la màgia. El 1879 debutà al Romea i el 1900 publicà El prestidigitador Óptimus o Magia Espectral (Librería Española de Antonio López, Barcelona). Del 1894 al 1900 regentà a Barcelona l’únic teatre màgic de l’Estat espanyol (Saló Màgic, rambla del Centre núm. 30) i viatjà constantment a París per importar les últimes novetats en matèria d’il·lusionisme. Conegut amb el sobrenom del Rei de la Màgia, el 1881 fundà amb aquest nom la botiga de jocs d’il·lusionisme que encara existeix avui al carrer de la Princesa de Barcelona i que, després de la seva mort, han regentat Carles Bucheli i Sabater (del 1932 al 1981), la seva neboda Joana Grau i Bucheli i el mag holandès Flip (del 1981 al 1984) i, del 1984 ençà, Josep Maria Martínez i Rosa Maria Llop, del grup La Capsa Màgica.
Joaquim Partagàs realitzant la demostració de màgia espiritista «El crani animat»
Il·lusionista.