Joaquim Pla

Joaquín Pla i Ferrusola
(Aldover, Baix Ebre, 6 d’abril de 1745 — Roma, 10 d’octubre de 1816)

Filòleg.

Vida i obra

Fou jesuïta (1761-73). Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya (1794-98). Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini.

Erudit poliglot molt reconegut, col·laborà en diverses obres en l’àmbit de l’hel·lenística, la semitística i la provençalística, com la col·lació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’italià de poesies provençals per a l’edició de Girolamo Tiraboschi de Dell’origine della poesia rimata, obra de l’humanista cinccentista G. Barbieri (Mòdena 1790); envià materials a l’orientalista de Parma Gian Bernardo De Rossi. Feu traduccions del grec i de l’àrab.Traduí Isop del grec i Luqman de l’àrab, però les seves versions són perdudes.

Segons Torres i Amat, compongué un Vocabulario de mots provençals traduïts al castellà, italià i llatí. Com Joan Andrés, defensà la influència de la poesia rimada àrab en els trobadors.

Bibliografia

  • Batllori, M. (1998): Els catalans en la cultura hispanoitaliana (Obra completa, X). València, Tres i Quatre, p. 95-128 i 161-179
  • Querol Coll, E. (1999): Tortosa, república literària (1475-1800). Catàleg biobibliogràfic d’escriptors i obres anònimes. Tortosa, Consell Comarcal del Baix Ebre, p. 427-432.