Vida i obra
Estudià ciències a la Universitat de Madrid. Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica.
És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana. Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat. Girona (1917), escrit amb la col·laboració de Xavier Monsalvatge. Fou acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia i de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i cronista oficial de la ciutat de Girona.
Col·laborà a Joventut, Lletres, La Il·lustració Catalana, Lo Geronès, Armonia, Studi i Lectura, entre d’altres. Publicà nombroses obres didàctiques, de divulgació i d’erudició. Cal destacar Art popular i de la llar a Catalunya (1926), El bon company (1931), Empúries i Roses (1934), Estampes (1934). La seva obra literària, influïda pel modernisme, s’inscriu en un realisme de notes crues i punyents. És autor del recull de quadres rurals Proses (1914) i de diverses narracions disperses a la premsa. Algunes foren publicades a “Lectura Popular” (s. d.) i a l’Antologia de poetes i prosistes de Carles Rahola (1933).
Després de la guerra civil s’especialitzà en la divulgació de la història de les terres gironines. En aquest darrer aspecte, les seves obres principals són: Gerona histórica (1939), Gerona popular (1941), Gerona arqueológica y monumental (1943), La provincia de Gerona (1945), Álvarez de Castro (1946), Biografías de gerundenses (1948), Tradiciones, santuarios y tipismo de las comarcas gerundenses (1950), Plazas fuertes y castillos en tierras gerundenses (1953), La guerra de la Independencia en Gerona y sus comarcas (1953), Santos mártires de Gerona (1955), Gerona en el primer tercio del siglo XX (1956) i Els setges de Girona el 1808 i 1809 (1962). És pare del farmacèutic i editor Josep Maria Pla i Dalmau.
Bibliografia
- Diversos autors (1978): “Joaquim Pla i Cargol (1883-1978)”. Revista de Girona, 84, p. 311-319.
- Dossier necrològic a Revista de Girona, 84, 1978, p. 311-319.
- Geis, C. (1982): “Els que he trobat pel camí: Joaquim Pla i Cargol”. Revista de Girona, 101, p. 383-384.