Vida i obra
Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts. Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona. Presidí la Unió Catalanista (1895) i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB. Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya (1868) i col·laborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença, Lo Gai Saber, La Il·lustració Catalana i La Tomasa. Fou mestre en gai saber (1890), mantenidor diverses vegades i president (1904 i 1912) dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot (1891).
Preocupat per la difusió de la literatura culta entre les capes populars, escriví un bon nombre d’obres de diversos gèneres: drames (Caritat, 1872; Robinson petit, 1872; De mort a vida, 1879, Gent de mar, 1888, entre d’altres), comèdies de costums (Bernat Pescaire, 1875; Lo testament de l’oncle, 1876), peces còmiques breus, reculls poètics (Cançons del temps, 1874; Mel i fel, 1877; Llibre de sonets, 1888) i versions de faules clàssiques (Cent faules, 1881; Faules velles, 1920), novel·la històrica (Història d’un pagès, 1869), novel·les costumistes, amb tímid plantejament realista (Los comediants del segon pis, 1874; Lo poble de l’Alzinar, 1879; Tomeu Boncor, 1881), i narrativa breu (Deu narracions, 1875; Escenes de la vida pagesa, 1878; Escenes de ciutat, 1892).
A més publicà una Història del siti de Girona en l’any 1809 (1868), novel·lada, l’assaig El catolicismo y la república federal (1873), unes biografies d’Aribau i Balmes i una traducció castellana del Rob-Roy (1882) de Scott, entre altres obres.
Bibliografia
- Brugada i Gutiérrez-Ravé, J. (1982-83 [1984]): “Joaquim Riera i Bertran, un gironí de La Renaixença”. AIEG, XXVI, p. 459-476.
- Cassany, E. (1992): El costumisme en la prosa catalana del segle XIX. Barcelona, Curial, p. 182-187 i 270-280.
- Matheu, F. (1925-1926): “En Joaquim Riera i Bertran”. BRABLB, XII, p. 410-414.