Restà cec a tres anys. Estudià música a València i l’any 1927 anà a París, on amplià els seus coneixements a l’École Normale de Musique, especialment amb Paul Dukas. Més tard estudià història de la música amb A. Pino i amb Maurice Emmanuel. Fins el 1939 residí a Suïssa i després s’instal·là definitivament a Madrid. L’any 1944 guanyà el Premio Nacional de Música atorgat pel conjunt de la seva obra. Esdevingué catedràtic d’història de la música de la Universitat Central de Madrid. La seva producció és una síntesi de l’estil galant del s. XVIII i de l’art musical tradicional. Les seves obres més notables per a piano són: Suite (1923), Berceuse de otoño (1923), Preludio al gallo mañanero (1926), À l’ombre de Torres Bermeja (1945) i Cinco sonatas de Castilla (1951). És autor d’Homenaje a la Tempranica (1939), del Concierto de Aranjuez (1940), per a guitarra i orquestra, la seva obra més cèlebre, que ha obtingut una audiència internacional, del Concierto heroico per a piano i orquestra (1942), Concierto de estío per a violí i orquestra (1943), Ausencias de Dulcinea, per a gran orquestra, baríton i quatre sopranos (1948), Concierto galante per a violoncel i orquestra (1949) i Música para un códice salmantino (1953), per a solistes, cor i orquestra de cambra. Cal esmentar les seves cançons Cántico de la esposa (1934), Cançó del teuladí (1934), Trovadoresca (1939) i les seves obres corals Jo tinc un burro (1933), Tríptic de Mossèn Cinto (1946), Quatre cançons en llengua catalana (1946) i Cuatro madrigales amatorios (1948). També cal esmentar Junto al Generalife (1955), per a guitarra sola, Fantasía para un gentilhombre (1955), per a guitarra i orquestra, Concierto Andaluz (1966), per a quatre guitarres i orquestra i música d’escena, Concierto para una fiesta (1982), Homenaje a Turina (1982) i Cántico de san Francisco de Asís (1986). El 1996 li fou atorgat el premi Príncipe de Asturias de les arts.