Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres (1979) a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà (1988) amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne: étude d’un réseau ludique.
És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista, integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret (1981), prosa imaginativa i misteriosa. Seguiren Escriny Walpurgis (1989), amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima (1993), amb gravats de Jordi Alcaraz, Pas de coro (1998) i La bota insomne (2007). A través de la seva obra lírica ha fet una contribució important enfocada a renovar els conceptes de prosa poètica i poema en prosa. També ha estat una figura decisiva a l’hora d’obrir la poesia catalana als nous aires textuals del postestructuralisme francès.
Ha col·laborat amb regularitat a la premsa, en especial a El Correo Catalán, amb comentaris culturals i sobre l’actualitat, i a nombroses revistes, com ara El Viejo Topo, Reduccions i L’Avenç, i és autor de nombrosos articles assagístics de temàtica diversa (filosofia, història local, etc.).
Ha traduït autors francesos i portuguesos: Cròniques italianes de Stendhal, Nadja d’André Breton (premi de traducció de la Generalitat de Catalunya 1987), Petits poemes en prosa de Baudelaire, Bestiari d’Apollinaire, i Odes de Ricardo Reis i Poemes d’Álvaro de Campos de Fernando Pessoa.