Vida i obra
Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat. De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària. Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit. Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus. El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català.
Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura, en una de les etapes més brillants (1926-34). Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria d’editorials de Les Circumstàncies, portaveu d’Acció Catalana, i durant la guerra col·laborà en el setmanari Estat Català. Part d’aquests articles han estat recollits en el llibre Paraules d’ahir. Articles editorials de “Les Circumstàncies” (1974).
Excursionista actiu, teoritzà sobre la pràctica d’aquesta activitat i publicà, amb Josep Iglésies, les guies de les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1929, 1931, 1934) i també les de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934) i Del Camp de Tarragona a l’Ebre (1934). Entre el 1945 i el 1946 organitzà actes de resistència cultural.
La seva obra més ambiciosa és la història de l’aportació reusenca a la cultura escrita en català fins el 1900: Reus i els reusencs en el renaixement de Catalunya fins el 1900 (1949). Malgrat els components positivistes, hi valorà sense concessions els autors, amb informació ambiental i biogràfica, sovint de fonts orals, i sobretot de Pau Font de Rubinat. Els seus escrits sobre el fet català, les bases històriques i teòriques i les propostes d’actuació per a democratitzar i catalanitzar el país influïren en diverses generacions. Publicà unes memòries intranscendents en limitar-se a l’activitat excursionista. El seu pensament fou molt proper al d’Antoni Rovira i Virgili. La seva biblioteca i l’arxiu personal són al Centre de Lectura de Reus.
De la seva bibliografia també destaquen: Nació i estat (1931); Present i futur del catalanisme (1932); Les serres encantades (1936), impressions pirinenques; Definició de l’excursionisme (1959); A eixam (1968); Memòries d’un muntanyenc (1969); L’escampall (1971), recull d’articles; La idea fixa (1980); Entre la revolució i la guerra (1983), amb pròleg de Pere Anguera: “La consciència nacional a l’obra de Joaquim Santasusagna”; Contra els tòpics (1985); L’opció de la democràcia (2000), i Els editorials de Les Circumstàncies (2002).
Bibliografia
- Ferré, X. (2002): “Joaquim Santasusagna (1899-1982), un teòric del catalanisme o l’examen de consciència pratià”, dins El Noucentisme a Reus: ideologia i literatura. Reus, Edicions del Centre de Lectura, p. 67-123.
- Iglésies, J.; Anguera, P. (1982): Joaquim Santasusagna. Notícia bio-bibliogràfica. Reus, Ajuntament de Reus.