Joaquim Teófilo Fernandes Braga

(Ponta Delgada, Açores, 1843 — Lisboa, 1924)

Escriptor i polític portuguès.

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura. Escriví el recull poètic Folhas verdes (1860). Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra, desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos (1864) i Tempestades sonoras (1864). President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915. Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el positivisme, del qual fou l’introductor a Portugal. És autor d'História dos Quinhentistas (1871), O povo português nos seus costumes, crenças e tradições (1885), As modernas ideias na literatura portuguesa (1892), Gil Vicente e as origens do teatro português (1898), Garrett e o romantismo (1904), etc, i del pròleg a Iberisme (1907) d’Ignasi Ribera i Rovira.