Estudià farmàcia i medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1910, i el 1911 es doctorà amb una tesi sobre la importància dels lipoides en biologia. Ingressà a la sanitat militar, i durant uns tres anys féu, com a membre del Cos de Sanitat Militar, la campanya d’Àfrica (1911-14), destinat al Marroc. Estudià després a Berna, París i Viena. Catedràtic d’anatomia topogràfica a Granada (1916), passà després a Saragossa (1918) i finalment a Barcelona (1919). El 1926 ocupà la càtedra de terapèutica quirúrgica, i el 1931 passà a la de patologia quirúrgica. Fou degà de la facultat de medicina del 1931 al 1939, i contribuí en la redacció del projecte d’estatut universitari del Segon Congrés Universitari Català (1918). Fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona (1925) i president de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya (1928-30), de la Societat de Cirurgia de Catalunya i de la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatológica. Presidí el Setè Congrés de Metges de Llengua Catalana (Palma, Mallorca, 1932) i, juntament amb el seu germà Antoni, fundà i dirigí revistes de l’especialitat (Revista de Cirurgia de Barcelona i Butlletí de la Societat de Cirurgia) . La Societat de Cirurgia li atorgà el premi Virgili, i el govern francès, el títol de comanador de la salut pública. Estudià temes d’anatomia, de cirurgia i de traumatologia. El 1939 s’exilià a Andorra i més tard a l’Argentina, on organitzà l’ensenyament de la cirurgia a Mendoza (Institut de Patologia Quirúrgica). Fou fundador de la càtedra de cirurgia de la Universitat de Cuyo. El 1947 retornà a Catalunya. Va escriure nombrosos articles extensos de medicina de caràcter científic, d’entre els quals cal esmentar Fistular following the marsupialization of hydatid Cyst (en el llibre d’homenatge a Matas, 1931).