Fill del també impressor Vicenç Verdaguer i Vila (Barcelona 1752 — ?). Perfeccionà el seu ofici a París. S'establí a Barcelona el 1828 i instal·là la primera premsa de ferro Stanhope. Fou un dels principals impressors de les primeres obres de la Renaixença. Posteriorment obrí també la Llibreria Verdaguer a la Rambla, que es féu famosa per la seva tertúlia literària. La seva germana Francesca Verdaguer i Bollich (Barcelona 1790 — ?) treballà com a caixista a la casa Brusi i aconseguí una bona anomenada en el seu ofici. Durant la guerra del Francès organitzà una premsa volant; anà després a Mallorca i el 1814 es casà amb Llorenç Bocabella, que fou regent de la impremta del Diario de Barcelona. Fills de Joaquim Verdaguer foren Dionís Verdaguer i Coromina (? — Barcelona 1858), que treballà a París i fou dibuixant de cartells, Celestí Verdaguer i Coromina (Barcelona ? — ?), que el 1877 s’havia establert individualment i que introduí noves tècniques (imprimí directament sobre fulls de metall) i nous gusts (grans cartells cromolitogràfics, fulls de paper calats, etc.), i Àlvar Verdaguer i Coromina (Barcelona 1840 — 1915), enginyer industrial, que continuà al davant dels negocis establerts pel seu pare i engrandí especialment el negoci de llibreria. Col·laborà a Lo Gai Saber, La Renaixença i Calendari Català, on publicà una versió rimada de Fénelon (Les màximes i consells, 1879).