Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres. Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó. El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal. Hi fou ordenat de sacerdot el 1878. Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic; recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous. Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada. Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les Filipines, a la regió d’Esmeraldas (Equador), Colòmbia, Xile i Veneçuela. Fundà, per a aquesta tasca, el col·legi de missioners de Lecároz (Navarra, 1888). A partir del 1908, fixà la seva residència a Roma, on estigué al servei directe de la Santa Seu, exercí com a consultor permanent de la comissió cardenalícia per a la preservació de la fe i també participà activament en altres comissions pontifícies. Mantingué una estreta col·laboració amb el seu germà cardenal.