Membre del govern dictatorial de Trujillo, fou ministre d’afers estrangers (1954-55), ministre d’ensenyament (1955-57), vicepresident (1957-60) i president (1960). El 1962 hagué de dimitir i s’exilià als EUA, des d’on mantingué contactes amb el seu país. Pel novembre d’aquell mateix any es presentà com a candidat a la presidència; fou derrotat per Bosch, i el 1966, emparat per la intervenció militar dels EUA, guanyà les eleccions a la presidència, que exercí, amb dues reeleccions, fins el 1978, i féu una política pro nord-americana i autoritària envers l’oposició. Aquest any hagué de cedir el poder al representant del Partido Revolucionario Dominicano, Antonio Guzmán. El 1986, gairebé del tot cec, tornà a ocupar la presidència de la república, per a la qual fou reelegit el 1990 i el 1994 enmig d’acusacions de frau (que aconseguiren que, a instàncies de l’oposició, s’introduís el límit del mandat presidencial en dos anys). Aquests anys el seu mandat fou menys autoritari que en la seva primera etapa però, al mateix temps, les dificultats econòmiques li restaren popularitat i el seu suport a la dictadura de Cédras, a la veïna Haití, el distanciaren dels EUA.