Es distingí a la primera guerra Carlina, en rebutjar una partida carlina a la Sènia, i al País Basc, on fou ferit (1834). Durant la segona guerra Carlina es distingí en l’acció de Terrassa, derrotà les partides de Mur i de l’anomenat Estudiant de Poza, i ascendí a general. Fracassà en l’atac a Avinyó (1848) i fou pres pels carlins. Alliberat en un bescanvi de presoners, passà a Tarragona (1849) i a Girona, com a comandant general de província, i el 1850 anà a Cuba. Fou, successivament, capità general d’Aragó, de Castella la Vella, de València (1866) i de Cuba (1866-67).