Jóc

Joch (fr)

Municipi del Conflent, al sud de Vinçà, que comprèn una regió de terrenys primaris que representen els darrers contraforts del Canigó amb el puig de les Feixes (926 m alt), i una regió terciària a la vall de la Tet, on se situen els conreus.

Drenen el terme els còrrecs dels Abeuradors, d’en Molins i d’en Pere Ferrer. L’economia és bàsicament agrícola. La superfície conreada és de 162 ha destinades majoritàriament a arbres fruiters (97 ha), sobretot presseguers (89 ha), cirerers i albercoquers. També hi ha vinya (56 ha) i hortalisses (7 ha). El cens ramader és gairebé nul (10 caps d’oví). El poble (124 h [1982]; 329 m alt) és al límit d’ambdues zones. El seu castell, del s XII, aturonat, gairebé arruïnat, fou el centre de la baronia de Jóc. Hi ha restes de les muralles, construïdes al s XVI. L’església actual, de Sant Martí, és del s XVIII. El retaule de l’altar major és atribuït a Josep Sunyer; el de Sant Jacint, procedent del convent dels dominicans de Perpinyà, és probablement d’Honorat Rigau Major.