joc de la ballesta

f
Història

Exercici de destresa en el tir de ballesta, disparant al blanc d’un fitó.

Fou molt popular a les ciutats europees des del s XIII fins al XV. Els menestrals de diverses ciutats catalanes (n'hi ha constància dels de Barcelona, Perpinyà, Pollença i València) s’hi exercitaven, en concursos promoguts per les autoritats, que hi veien l’avantatge de disposar d’un conjunt de ballesters destres en cas de guerra. Els consellers de Barcelona crearen premis per als millors tiradors, i els concursos es convertiren en un espectacle popular. La reglamentació del joc i el cerimonial de premis de les diferents ciutats eren semblants. Hom donava als concursants més grans de divuit anys una copa d’argent daurat, amb les armes de la ciutat esmaltades, en la prova de palestra, un vas d’argent en la prova de fitall i unes colleres d’argent en la prova de mostres trobades; hom donava als més joves un parell de ballestes d’acer o una espasa.