Actualment n'hi ha una gamma molt extensa i entre ells hom pot distingir els jocs d’estratègia (dames, escacs, bridge, etc.), que són veritables ordinadors programats per a jugar-hi, els jocs o màquines recreatives electròniques, que acostumen a ésser instal·lats en locals i establiments públics i que van proveïts d’una gran pantalla on hom pot seguir l’evolució del joc (combats diversos, lluites espacials, etc.) i els jocs de vídeo (o videojocs), que hom practica sobre la pantalla d’un televisor domèstic (tennis, futbol, pilota basca, tir, etc.). Els jocs d’estratègia es limiten a realitzar un exercici de càlcul sobre uns coeficients empírics i una anàlisi sistemàtica a través d’una estructura arborescent del joc. Aquest funcionament utilitza exclusivament l’avantatge que comporta la velocitat de càlcul de l’ordinador, sense intel·ligència de joc. Tots els jocs electrònics actualment comercialitzats funcionen segons aquest principi. Els programes intel·ligents ( intel·ligència artificial) no es limiten a desenvolupar una estructura arborescent sinó que elaboren uns plans de joc que seleccionen la tirada segons la posició anterior i després d’avaluar les distintes jugades possibles segons el nombre de peces i el valor assignat a cada peça. Hom cerca una síntesi entre la velocitat de càlcul dels ordinadors i l’expertesa dels grans mestres, i així hom tendeix a recórrer a l’estructura arborescent no d’una forma sistemàtica sinó heurísticament. Aquesta mena de màquines, que fan l’aprenentatge del joc alhora que disposen d’una gran quantitat de coneixements pràctics sobre aquest joc, constitueixen un exemple de sistema expert. En el cas dels jocs o màquines recreatives electrònics hom pot distingir entre els que simulen jocs d’atzar i els jocs d’habilitat. Ambdós consisteixen en un autòmat programable, on mitjançant un microprocessador i un algorisme de càlcul emmagatzemat en la memòria, hom controla unes sortides segons l’estat de les entrades. Generalment permeten una combinació o selecció (com en les màquines escurabutxaques) que és visualitzada a través d’una sèrie d’elements il·luminats; el microordinador controla bàsicament l’admissió de monedes i ordres, el moviment dels visualitzadors i els possibles premis, així com llur pagament. Hi ha uns circuits addicionals, que hom pot considerar com perifèrics de sortida, que són el del so i el de la imatge. Els jocs d’habilitat es basen en el control de l’acció d’uns dibuixos animats que es visualitzen entre uns elements estàtics que formen el camp de joc i d’una sèrie d’indicadors i rètols; totes les formes són generades mitjançant un sintetitzador d’imatge. Un programa controla l’algorisme de joc i els elements que permeten el diàleg entre el jugador i la màquina. Aquest diàleg s’estableix essencialment a través del tauler de comandaments (palanques, manetes de joc, botons, cursors, etc) que introdueix les ordres, i la pantalla visualitzadora i l’altaveu que proporcionen totes les dades sobre l’estat del joc. En el cas dels jocs de vídeo (o videojocs) l’acció es desenvolupa sobre la pantalla d’un televisor domèstic. Es presenten sobre diversos suports informàtics (targetes, cassettes, disquets) que es poden llegir a les consoles de jocs o als microordinadors. Les consoles de jocs són, de fet, microordinadors especialitzats, utilitzables només per a jugar (tot i que algunes poden transformar-se per a servir d’unitat central a un sistema microinformàtic), on hom introdueix les targetes o cassettes que carreguen la memòria de l’aparell amb el joc escollit. Les intervencions dels jugadors es fan mitjançant manetes de joc (joystick), botons o altres comandaments que serveixen per a dirigir els moviments sobre la pantalla. A més d’alguns jocs clàssics (escacs, revessí, ruleta, etc), els programes ofereixen jocs com combats espacials, batalles navals, aèries o terrestres (a vegades properes als jocs d’estratègia), jocs d’habilitat i de reflexos, jocs inspirats per la literatura i el cinema fantàstic, jocs de reflexió, jocs esportius, jocs educatius, etc. La memòria més potent d’alguns microordinadors, associada a una unitat de disc, permet l’accés a unes categories de jocs més complexos, com els jocs d’estratègia, les simulacions de vol aeri, etc.
jocs electrònics
m
pl
Electrònica i informàtica