El seu racionalisme li ocasionà conflictes amb les autoritats eclesiàstiques. Influït per Ch.Wolff i G.WLeibniz, defensà les tesis d’aquest en contra de les de Kant. Entre les seves obres cal esmentar Neue Apologie des Sokrates (‘Nova apologia de Sòcrates’, 1772), i Allgemeine Theorie des Denkens und Empfindens (‘Teoria general del pensar i del sentir’, 1776). És autor també d’un Synonymisches Wörterbuch der deutschen Sprache (‘Diccionari de sinònims de la llengua alemanya’, 1802).