Professor d’història a les universitats de Groningen (1906) i Leiden (1915), la seva obra Herfsttij der Middleeuwn (‘La tardor de l’Edat Mitjana’, 1919) constitueix una valuosa reflexió sobre els canvis en la vida i els sentiments entre l’edat mitjana i el Renaixement. Continu analitzador dels valors de la societat europea, escrigué Erasmus (1924) Homo Ludens (1938). Els seu pensament evolucionà cap a una amarga crítica de la civilització moderna, reflectida en In de schaduwen van morgen (‘A l’ombra del demà’, 1937). Conreà, també, l’assaig històric i la teoria de la historiografia, i publicà unes reflexions autobiogràfiques: Mijn Weg tot de historie (‘El meu camí cap a la història’, 1947).