Confident de Guillem d’Orange, tingué un paper destacat en la negociació de la pau de Gant (1576) i fou un dels més clars partidaris de la Unió d’Utrecht. El 1586 fou nomenat gran conseller d’Holanda i, de fet, ostentà pràcticament la presidència de la república holandesa. El 1602, per tal de superar la competència de Portugal, decidí de fundar la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, com una federació de les companyies preexistents. El 1609 negocià amb Espanya la Treva dels Dotze Anys. A partir d’aquest moment la seva inclinació arminiana dins les tensions teologicopolítiques que afectaven Holanda l’enfrontà amb Maurici de Nassau, que havia triat la línia gomarista, molt radical religiosament i hostil a Espanya. Amb motiu d’aquest enfrontament Maurici de Nassau el féu empresonar i decapitar.