L’any 1756 passà a Itàlia, on el pare Martini l’orientà cap a la música religiosa. Convertit al catolicisme, fou nomenat organista de la catedral de Milà. S'interessà per l’òpera i estrenà Artaserse a Milà (1761), amb gran èxit. Aquesta activitat teatral el distancià dels seus protectors, i marxà a Anglaterra. Fou nomenat professor de la reina Carlota i obtingué nous èxits amb altres òperes. A Londres conegué Mozart, damunt el qual influí. Amb Karl Friedrich Abel, antic deixeble del seu pare, creà els primers concerts d’abonament. Compongué òperes, simfonies, un rèquiem en do menor, música de cambra, etc.