Fou professor de física i de matemàtiques a les escoles tècniques de Praga i de Chemnitz i professor de física experimental a la Universitat de Viena (1850). El seu treball Über das farbige Licht der Doppelsterne (‘Sobre la coloració de la llum dels estels dobles’, 1842) inclou el fonament teòric de l’efecte que duu el seu nom. El 1848 descobrí l’efecte de pertorbació que en les ones sonores i de llum produeix la rotació del medi de propagació. Establí, també, un mètode per a determinar la distància i el diàmetre absolut dels estels fixos.