Treballà a l’institut Max Planck de Frankfurt (1974-87) i, posteriorment, a l’institut Howard Hugues, de Dallas. El 1988 —juntament amb R.Huber i H.Michel— li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi.