Fou professor de filologia clàssica a Berlín (1835) i d’història a Kiel (1840). Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt. La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik (‘Història de la política prussiana’), en 14 volums (1855-86), que deixà inacabada.