Estudià a Alemanya i a Itàlia (1724-26) i visità Londres (1727-28). El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra (1741-73). Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc; perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica. Publicà un mètode de flauta (1752) i unes breus memòries (1755).