De formació autodidàctica, restà fidel a les teories alquímiques de Paracels, aleshores ja depassades. Hom pot considerar la nombrosa bibliografia elaborada per Glauber (Furni novi philosophici, Miraculum Mundi, etc) com a pont entre l’antiga tradició alquímica i la nova teoria química que començava a fer-se camí. Treballà en la formació de sals i descobrí la sal mirabile o sal de Glauber [Na2SO4·10H2O]. Mitjançant una acurada tècnica de laboratori obtingué nombroses substàncies amb un alt grau de puresa.