Estudià al seminari d’Adelberg (1584) i a la Universitat de Tübingen, on fou deixeble de Maestlin, defensor aferrissat de les idees copernicanes. El 1594 fou nomenat professor de matemàtiques de l’institut de Graz, i el 1596 publicà l’obra Prodromus dissertationum mathematicarum continens mysterium cosmographicum , en la qual intentava d’explicar la força que mantenien els planetes en llur òrbita entorn del Sol, i alhora introduïa conceptes neoplatònics per explicar la geometria celeste. L’any 1600, a causa de les persecucions contra els protestants, Kepler hagué d’abandonar Graz i es traslladà a Praga, on treballà com a ajudant de Tycho Brahe. Aquesta col·laboració fou molt profitosa, perquè les nombroses i precises mesures fetes per Tycho permeteren més tard a Kepler d’establir les seves lleis del moviment planetari. A la mort de Tycho Brahe (1601), Kepler fou nomenat astrònom imperial per l’emperador Rodolf II. L’any 1609 publicà l' Astronomia nova . L’any 1612, l’emperador Maties, successor de Rodolf II, el nomenà professor de matemàtiques de la Universitat de Linz, on publicà el cinquè llibre del De Harmonices mundi , que conté la tercera de les seves lleis. Kepler elaborà també unes taules de les posicions dels planetes, que, conegudes amb el nom de taules Rudolfines , foren publicades l’any 1627 a la ciutat d’Ulm, on s’havia retirat fugint de les persecucions religioses. El mateix any de la seva mort publicà Admonitio ad astronomos , on predigué que l’any següent Mercuri passaria davant el Sol i que, per tant, el planeta es projectaria com a punt negre davant el disc lluminós del Sol. Durant la seva vida havia publicat alguns tractats d’òptica ( Paralipomena , 1604, i Dioptrice , 1611), en els quals estudiava els sistemes òptics més convenients per a la construcció de telescopis.
Johannes Kepler
© Fototeca.cat
Astrònom alemany.