S'especialitzà en la baixa edat mitjana i en les relacions entre l’Església i els estats de la confederació catalanoaragonesa. Estudià humanitats a Osnabrück i teologia a Friburg de Brisgòvia i a Münster (Westfàlia). Participà com a voluntari en la Primera Guerra Mundial i fou ferit el 1915. L’any següent entrà al seminari d’Osnabrück, i s’ordenà de sacerdot el 1917. Es dedicà uns quants anys a l’apostolat, i el 1926 retornà a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà en teologia, història i economia política. Allà entrà en relació amb Heinrich Finke, que l’inclinà a l’estudi dels temes catalanoaragonesos. La seva tasca d’investigació als arxius de la península Ibèrica, sobretot al de la Corona d’Aragó, i als de Roma li han permès de publicar, a partir del 1931, una sèrie d’importants treballs, molts d’ells traduïts al català i al castellà, com Staat und Kirche in Katalonien und Aragón während des Mittelalters (1931), Jakob II und Alfons IV von Aragón und die Versorgung des Infantes Johann mit kirchlichen Pfründen (1934), Documenta selecta mutuas civitatis Arago-Cathalaunicae et ecclesiae relationes illustrantia (1936), Zur Vorgeschichte der Inquisition in Aragón, Katalonien, Mallorca und Valencia während des 13. und 14. Jahrhunderts (1941), Die Hoschschulpolitik der Aragonischen krone in Mittelalter (1942), Els comtes-reis de Barcelona i els “servitia” papals vers el 1300 (1931), Die Anfänge des päptslichen Provisionen in Spanien (1953), Estado e iglesia en la historia de la Corona de Aragón en los siglos XII, XIII y XIV (1962), Los familiares de la Corona de Aragón alrededor del año 1300 (1964), etc. Des del 1930 fins al 1960, que es jubilà, fou professor de dret canònic i titular d’història de l’Església a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, d’on fou degà de la facultat de teologia (1949-50) i rector de la universitat (1951-52). El 1940 substituí H.Fincke en la direcció dels Spanische Forschungen der Görresgesellschaft, on ha editat nombrosos treballs, tant en la publicació periòdica com en la sèrie monogràfica, que comprèn uns vint volums. Entre els seus molts títols, és prelat domèstic o monsenyor i membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans, de l’Acadèmia de la Història i de la de Bones Lletres de Barcelona. Se li han dedicat volums d’homenatge (Madrid 1962-63), i fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona el 1972.