L’any 1755 es graduà en dret a Harvard. Fou diputat per Massachusetts, redactà el Bill of Rights d’aquest estat i dirigí la protesta contra la Stamp Act del 1765. S'uní als radicals i el 1774 fou elegit delegat al primer congrés continental de Filadèlfia. Formà part del comitè encarregat de redactar la declaració d’independència i s’esforçà a guanyar els països europeus per a la causa americana. Dugué a terme missions diplomàtiques a França (1778, 1780) i intervingué en les negociacions del tractat de pau amb la Gran Bretanya (1783). Fou el primer ambaixador nord-americà a la Gran Bretanya (1785). El partit federalista el conduí a la vicepresidència (1789-93 i 1793-96) i, després d’haver vençut l’oposició dels demòcrates i els republicans, a la presidència (1797-1801). L’actitud intransigent d’Adet, agent del directori francès, provocà una guerra encoberta a la qual posà fi el tractat del 1800 amb Bonaparte. La seva actitud aristocratitzant, manifestada en la promulgació de la Alien Act (contra els estrangers) i de la Sedition Act , qualificades ambdues d’anticonstitucionals pels demòcrates, i per les mesures que hagué de prendre per tal d’imposar-les (repressió d’insurreccions, moderació de la llibertat de premsa, etc) el feren impopular, talment que el 1800 fou elegit el demòcrata Jefferson, i ell es retirà a les seves terres de Massachusetts. Publicà, entre altres obres, Defence of the Constitution of the United States (1787).
L’estadista nord-americà John Adams
© Fototeca.cat
Estadista nord-americà.