Després de treballar per a la indústria privada (Gulf Research) en 1930-33, col·laborà amb E.Wigner a la Universitat de Princeton, on s’introduí en el camp de l’estat sòlid. El 1945 entrà al Bell Telephone Laboratory on, treballant sobre semiconductors, desenvolupà amb W.B.Shockley i W.H.Brattain el primer transistor, per la qual cosa compartí amb ells el premi Nobel de física del 1956. El 1951 passà a la Universitat d’Illinois, on elaborà, juntament amb L.N.Cooper i J.R.Schrieffer, una teoria microscòpica completa de la superconductivitat (1957) per la qual reberen el premi Nobel de física el 1972 ( teoria BCS ). Posteriorment treballà sobre les teories de l’heli-3 líquid.
John Bardeen
© Fototeca.cat
Físic nord-americà.