Desenvolupà la carrera acadèmica i científica a l’Australian National University de Canberra, on es doctorà el 1961 i exercí la docència del 1964 al 1995. Fou cap del Health Transition Centre de la mateixa universitat, i del 1994 al 2002 fou president de la Unió Internacional per a l’Estudi Científic de la Població (IUSSP). Analista de les poblacions africanes i de la teoria demogràfica, desenvolupà tasques de recerca en nombrosos països. Una de les seves contribucions més destacades és Mass Education as a Determinant of the Timing of the Fertility Decline (1980), obra en què elabora la tesi que la productivitat precoç dels fills en les societats agràries és un dels factors que expliquen l’elevada fecunditat, mentre que el desenvolupament i l’escolarització universal fan dels fills objectes d’inversió neta i, per tant, fan baixar la fecunditat. Cal esmentar també The Failure of Theories of Social and Economic Change to Explain Demographic Change (1982), que explica els motius dels mals resultats de les polítiques de control de la fecunditat als països menys desenvolupats, i What We Know About Health Transition. The Cultural, Social and Behavioural Determinants of Health (1994). Rebé el títol d’oficial de l’orde d’Austràlia (1994) i el premi de demografia de l’ONU (2004).