Estudià a Cambridge, d’on posteriorment fou professor. Juntament amb F.H. Bradley, fou el principal representant de l’idealisme anglès. En el seu sistema, de caràcter místic, rebutja el monisme i utilitza la dialèctica hegeliana per a construir un univers format per una pluralitat de substàncies, i en el qual el temps és inexistent. Exposà la seva doctrina en A Commentary on Hegel’s Logic (1910), Human Immortality and Preexistence (1915) i The Nature of Existence (1921-27).