Estudià música a la Royal Academy of Music (1961-65), on tingué com a mestre L. Berkeley, i el 1965 guanyà el premi de composició Rainier de Mònaco per la seva cantata Cain and Abel. Del 1969 al 1974 fou professor de composició al Trinity College de Londres i organista en diverses esglésies. Es guanyà el favor del públic amb les obres The Whale (1965-66) i Celtic Requiem (1969), que obtingueren un ressò inhabitual en obres de música contemporània gràcies a l’interès que hi mostrà Apple, la discogràfica dels Beatles.
En algunes composicions s’inspirà en textos literaris castellans, com és el cas d’Últimos ritos (1969-72), amb lletra de sant Joan de la Creu, i Canciones españolas (1972), basades en les Cantigas de Santa Maria, d’Alfons X. La seva obra, molt influïda per Igor Stravinsky i Olivier Messiaen, mostrà des de l’inici un acusat eclecticisme i una marcada tendència vers els gèneres i les temàtiques religioses, fet que culminà el 1977 tant en el terreny musical com en el personal, quan es convertí a l’Església ortodoxa. Des d’aleshores la música litúrgica ocupà un lloc cada cop més important en el seu catàleg, i s’obrí a tradicions musicals altres que l’occidental, com ara la persa i la hindú.
De la seva producció a partir de la seva conversió sobresurten Akhmatova: rekviem (1979-80) i les obres instrumentals The Protecting Veil (1987), per a violoncel i orquestra, The Repentant Thief (1990), per a clarinet, cordes i percussió, Song for Athene (1997), interpretada al funeral de Diana de Gal·les, el quartet de corda Diodia (1997) i la cantata A New Beginning (1999) per a la inauguració de la cúpula del Mil·lenni de Londres. L’any 2000 rebé l’orde de l’imperi Britànic.