D’infant es traslladà a la Gran Bretanya amb la seva família. Estudià al prestigiós college de Winchester, i durant la Segona Guerra Mundial combaté a la marina. El 1946 inicià estudis d’art al Chelsea College of Art and Design, i el 1954 feu la seva primera exposició individual a Londres, en la qual es revelà com un dels pioners de la tècnica de l’esprai. El 1972 produí la sèrie de ‘dibuixos en un segon’ que volien reflectir la infinitud del temps. Les seves obres més discutides, pero, tenien com a centre el llibre, considerat per Latham com el símbol de la civilització i, especialment, dels encerts i els errors d’aquesta. Foren controvertides, entre altres, la crema de torres construïdes amb volums de l’Encyclopaedia Britannica en el Destruction in Art Symposium (DIAS) del 1966 i, aquest mateix any, la masticació i posterior dipòsit del tractat ‘Art i Cultura’ del crític C. Greenberg en un pot. La darrera gran controvèrsia fou la retirada de l’obra ‘Déu és gran’ (que mostrava, lligats, tres exemplars de l’Alcorà, la Bíblia i el Talmud) de la retrospectiva dedicada a l’artista per part de la Tate Gallery al setembre de 2005 adduint el clima creat arran dels atemptats al metro de Londres el 7 de juliol. D’altra banda, el 1965 Latham fundà l’Artist Placement Group (APG), amb la seva dona Barbara Steveni i altres artistes per tal de promoure la participació dels artistes en la vida quotidiana.